El meu avi semper ha sigut una persona reservada, tímida, el dia que es van conèixrer no el recordaven però recorden quan el meu avi va fer el primer pas, eren al cinema de Bescanó, abans feien una pel·lícula el Na-do que eren unes notícies que deien tot el que passaba a  l'epoca d'en Franco i després una altre pel·lícula.
El meu avi que feia uns quants dies que notava que la meva àvia era molt guapa, va entrar al cinema i la va veure al costat de la seva amiga però no es va atrebir a fer el primer pas i es va asseure sol.Mentre feien el No-do es a aixecar encoratjat i s'hi va acostar i va dir "tu Carmen (l'amiga) podries anar a seure tres o quatre filen enredera esque aqui molestes, i es va asseure al costat de la meva àvia.
A partir d'aquell dia, l'anaba a buscar a la feina i anaven amb les bicis cap a casa de la Teresa però quan estaven a l'ultima cantonada es guardaven a darrera d'un arbre a xarrar perquè el pare de la Teresa no els vaiés.

La Gracieta Vall·llosera Pinsach, la mare del meu avi, va néixre a Palau Sacosta l'any 1905.
El 1937 la Gracieta va tenir el meu avi. Com que eren temps de guerres, el meu avi no va ser batejat fins que tenia 3 anys i el van batejar en una aula de l'escola perquè havien cremat l'església. Abans d'això, el meu avi, als 2 anys, va tenir una bronconeumonia. Estava tant malament que la pell se li començava a tornar blava. Tothom ja pensava que es moriria però d'un dia per l'altre es va recuparar.
Ell recorda que la seva mare era molt bona persona i que feia les feines de casa i cuidava als seus 10 fills.

L'avi patern del meu avi es deia Pere Arbat Virgili, va néixr l'an 1870 .

Es va casar amb la Fransisca Faixedes Pla.Van tenir 4 fills una noia la Rosa i tres nois que es deien Pere,i en Josep, el pare del meu avi, i el tercer es deia Ecipión que es va morir de patit.

En Pere Arbat Virgili treballava de pagès i vivia a Riudellots.

El meu avi quarda papers que havia escrit ell o que els havia firmat. Guerra de Cuba, i per sort va tornar viu i el va morir de vell.

Avui el meu avi ha fet 50 anys de casats amb la meva avia. Josep Arbat i Vall·llosera està bé de salut llegeix el diari, mira la televisió i, dentant en tant arregle alguna cosa. L'uninic dolença que té a part de la vellesa, és que li fan mal els genolls.
Això s'havia de celebrar. per això vam orgenitzar un dinar a Can Casilda  amb els set germans del meu avi i els dos de la meva àvia.
A les dues en punt erem alla asseguts en una llerguíssima taula amb unes estovalles blanques.
quan havíem acabat de dinar que, per cert, era boníssim jo i els meus dos cosins vam anar a buscar el regal.
El regal era un immens quadre de 1m 20cm amb dues-centes cinquanta fotos de la família
Un cop a casa vaig agafar una llibreta i un bolígraf i li he demanat que em digues com havien estat aquets cinquanta anys de casats.

e